Data: 16-18 de novembre de 2005
Lloc: Seu Universitària de la Nucia, Alacant
La SCLL ha col·laborat en l’organització del III Simposi realitzat a la Nucia, que té com a finalitat l’elaboració d’una sintaxi històrica de la llengua catalana, i que porten a terme des de l’any 2003 conjuntament l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, la Seu Universitària de la Universitat d’Alacant a la Nucia, i —des de la segona edició— la Xarxa d’Excel·lència Europea TRAMICTEK.
El primer simposi, l’any 2003, es va centrar principalment en la planificació del projecte i en la delimitació del corpus que n’havia de servir de base (el Corpus Informatitzat del Català Antic (CICA)), mentre que el segon, el 2004, va tractar de definir el contingut i la metodologia de la sintaxi des del punt de vista lingüístic. I en la darrera edició, del 2005, en que ja es va poder comptar amb una primera versió del CICA, es va aprofundir en la delimitació de les possibilitats i els condicionaments de l’estudi dels textos antics, i de fixar les fases i la cronologia de la realització de la sintaxi.
Al dels tres dies hi van intervenir: Antoni Ferando: Edició de la Vida de santa Caterina de Sena (1499), de Miquel Peres, i de la Història dels amors de País e Viana (Ca. 1499), traducció anònima. Alguns trets lingüístics; Manuel Pérez Saldanya i Gemma Rigau: Riu amunt i cap avall; Sandra Montserrat: Estar + gerundi en la llengua mediaval; Josep Martines: L’ús de en i al infinitiu amb valor temporal (ss. XIII-XVI); Emili Casanova: El prefix (d) es en el català antic; Víctor Acedo: L’evolució dels verbs prefixats del llatí al català; Josep M.Brucart, Montse Batllori i Manuel Pérez Saldanya: Alguns aspectes de la forma i la funció dels possessius; Jaume Solà: Adverbis temporals i aspectuals: tipologia i sintaxi; Carles Segura: Nexes per a expressar la causa i la finalitat: un tast (ss. XIII-XVI); Joan Furió: Sobre la construcció Per sarraÿns a preÿcar; Joan Torruella, Manuel Pérez Saldanya i Josep Martines: Anàlisi del projecte de la Sintaxi històrica del català: tractament informàtic del corpus, metodologia, cronologia, recursos, distribució de continguts i equips de treball; Anna Bartra: (Im)perfectivitat i passiva: algunes reflexions; Susann Fischer: Sujetos no nominativos en catalán antiguo; Joan Anton Rabella: L’article determinat i els noms propis; Aina Torrent: La negació i els minimitzadors en català antic; Montse Batllori, Ana-Maria Martins i Francisco Ordóñez: Els clítics del català antic en entorns finits; Xavier Villalba: La modalitat oracional: les oracions interrogatives i exclamatives; Jaume Mateu i Mar Massanell: Els auxiliars de perfet en català antic; Montse Batllori i Avel·lina Suñer: L’expressió de la conseqüència en català antic, Jordi Ginebra: Alternances del règim verbal preposicional en català antic: l’auxiliar començar.